Aquí empieza una serie de posts sobre los grupos que desplegaron su arte en el XI Festival Poborina Folk (El Pobo-Teruel, 19-21 de junio de 2009). Ha sido espectacular en todos los sentidos: calidad musical, ambiente, organización, actividades paralelas, etc. Muy recomendable para las próximas ediciones.
Estas entradas no van a sucederse en orden de preferencia personal, sino en el que se me ocurra. Sin ánimo de poner a unos por delante de otros.
El primer grupo que me viene a la cabeza es La Carrau, un conjunto de músicos catalanes que saben cómo hacer que el público no se quede indiferente. Llop de mar, El llimoner o Ara que et miro son algunos de los temas que llevan bajo el brazo. Acordeón, violín, bandurria (o algo parecido, perdón por mi insuficiente cultura musical...), guitarra (esa sí, seguro) y demás instrumentos construyen la atmósfera perfecta para canciones como ésta:
Titol: PAÍS IMPOSSIBLE
Disc: Cap
Any: 2009
PAÍS IMPOSSIBLE
Buscarem un lloc on viure
en un país impossible
on poder aprendre i respirar,
estimar i conèixer: prosperar.
Un lloc on no conti l’origen:
ser d’aquí, d’allà o aborigen
on poder conviure i conversar
veure els nens com creixen i es fan grans.
D’allà on siguem, només tenim futur.
Anem on anem, tot sembla costa amunt,
fem el que fem, farem més que ningú:
som i serem del sud.
Volem una mica d’aire,
i aixecar la vista enlaire.
Exigim el dret de ser normals,
abolint fronteres ignorants.
Només reclamem un somriure,
moure’ns per la terra lliures,
ser com som sense fer mal,
sense privilegis: ser iguals.
D’allà on siguem, només tenim futur.
Anem on anem, tot sembla costa amunt,
fem el que fem, farem més que ningú:
som i serem del sud.
Lletra de Joan Boada
Disc: Cap
Any: 2009
PAÍS IMPOSSIBLE
Buscarem un lloc on viure
en un país impossible
on poder aprendre i respirar,
estimar i conèixer: prosperar.
Un lloc on no conti l’origen:
ser d’aquí, d’allà o aborigen
on poder conviure i conversar
veure els nens com creixen i es fan grans.
D’allà on siguem, només tenim futur.
Anem on anem, tot sembla costa amunt,
fem el que fem, farem més que ningú:
som i serem del sud.
Volem una mica d’aire,
i aixecar la vista enlaire.
Exigim el dret de ser normals,
abolint fronteres ignorants.
Només reclamem un somriure,
moure’ns per la terra lliures,
ser com som sense fer mal,
sense privilegis: ser iguals.
D’allà on siguem, només tenim futur.
Anem on anem, tot sembla costa amunt,
fem el que fem, farem més que ningú:
som i serem del sud.
Lletra de Joan Boada
No hay comentarios:
Publicar un comentario